L'altre dia llegia al bloc del Jordi Dalmau que li està costant molt decidir què votar el proper 9-M. Jo també he manifestat el mateix dubte i segueixo sense trobar res que em convenci en les ofertes que ens arriben per molts mitjans.

M'havia arribat a plantejar no anar a votar, diuen que hi ha d'haver una primera vegada per a tot. Pel que fa a aquest tema, també s'han vessat rius de tinta en relació a la influència que té l'abstenció, o el vot en blanc. Si un no serveix per a res o que si l'altre beneficia a les majories. Que si cal donar un toc d'avís a la classe política o que, en el fons, no els preocupa quanta gent vota si n'hi ha prou per sortir escollits.

Avui, gairebé per accident, he sabut que hi ha dos partits polítics (Escons Insubmisos i Ciutadans en Blanc) que es presenten amb la promesa de deixar buits tots els escons que treguin al Congrés. Si surten escollits no aniran al Congrés i tampoc no cobraran el que estigui estipulat per a aquests càrrecs electes. Evidentment, no crec que tinguin l'opció de deixar-ne cap de buit, però m'ha semblat una postura interessant. Potser aquesta és la via per a que els que no troben res ni ningú que els convenci, puguin demostrar el que en pensen.

Segueixo sense saber què fer, per, hi ha alternatives.

No vull acabar sense comentar que, per la meva feina, estic en contacte amb molta gent que fa política i fins i tot amb alguna gent que s'hi dedica. És política en l'àmbit municipal, més propera i tinc l'oportunitat de veure de prop la molta feina que fan i els seus resultats. 

Però aquesta política d'alts vols, de grans càrrecs i de mercadeig com diu el Jordi Dalmau, no me l'acabo de creure. Són tantes les promeses llançades des de diverses tribunes i reiteradament trencades, que n'estic una mica decebut. Suposo que està tan condicionada per tantes coses que, em sap greu, no m'acaba d'arribar.

D'aquí fins al 9-M, hi seguiré donant voltes 

[@more@]

Tweet

L'altre dia llegia al bloc del Jordi Dalmau que li està costant molt decidir què votar el proper 9-M. Jo també he manifestat el mateix dubte i segueixo sense trobar res que em convenci en les ofertes que ens arriben per molts mitjans.

M'havia arribat a plantejar no anar a votar, diuen que hi ha d'haver una primera vegada per a tot. Pel que fa a aquest tema, també s'han vessat rius de tinta en relació a la influència que té l'abstenció, o el vot en blanc. Si un no serveix per a res o que si l'altre beneficia a les majories. Que si cal donar un toc d'avís a la classe política o que, en el fons, no els preocupa quanta gent vota si n'hi ha prou per sortir escollits.

Avui, gairebé per accident, he sabut que hi ha dos partits polítics (Escons Insubmissos i Ciutadans en Blanc) que es presenten amb la promesa de deixar buits tots els escons que treguin al Congrés. Si surten escollits no aniran al Congrés i tampoc no cobraran el que estigui estipulat per a aquests càrrecs electes. Evidentment, no crec que tinguin l'opció de deixar-ne cap de buit, però m'ha semblat una postura interessant. Potser aquesta és la via per a que els que no troben res ni ningú que els convenci, puguin demostrar el que en pensen.

Segueixo sense saber què fer, per, hi ha alternatives.

No vull acabar sense comentar que, per la meva feina, estic en contacte amb molta gent que fa política i fins i tot amb alguna gent que s'hi dedica. És política en l'àmbit municipal, més propera i tinc l'oportunitat de veure de prop la molta feina que fan i els seus resultats. 

Però aquesta política d'alts vols, de grans càrrecs i de mercadeig com diu el Jordi Dalmau, no me l'acabo de creure. Són tantes les promeses llançades des de diverses tribunes i reiteradament trencades, que n'estic una mica decebut. Suposo que està tan condicionada per tantes coses que, em sap greu, no m'acaba d'arribar.

D'aqui fins al 9-M, hi seguiré donant voltes 

[@more@]

Tweet

L'altre dia llegia al bloc del Jordi Dalmau que li està costant molt decidir què votar el proper 9-M. Jo també he manifestat el mateix dubte i segueixo sense trobar res que em convenci en les ofertes que ens arriben per molts mitjans.

M'havia arribat a plantejar no anar a votar, diuen que hi ha d'haver una primera vegada per a tot. Pel que fa a aquest tema, també s'han vessat rius de tinta en relació a la influència que té l'abstenció, o el vot en blanc. Si un no serveix per a res o que si l'altre beneficia a les majories. Que si cal donar un toc d'avís a la classe política o que, en el fons, no els preocupa quanta gent vota si n'hi ha prou per sortir escollits.

Avui, gairebé per accident, he sabut que hi ha dos partits polítics (Escons Insubmissos i Ciutadans en Blanc) que es presenten amb la promesa de deixar buits tots els escons que treguin al Congrés. Si surten escollits no aniran al Congrés i tampoc no cobraran el que estigui estipulat per a aquests càrrecs electes. Evidentment, no crec que tinguin l'opció de deixar-ne cap de buit, però m'ha semblat una postura interessant. Potser aquesta és la via per a que els que no troben res ni ningú que els convenci, puguin demostrar el que en pensen.

Segueixo sense saber què fer, per, hi ha alternatives.

No vull acabar sense comentar que, per la meva feina, estic en contacte amb molta gent que fa política i fins i tot amb alguna gent que s'hi dedica. És política en l'àmbit municipal, més propera i tinc l'oportunitat de veure de prop la molta feina que fan i els seus resultats. 

Però aquesta política d'alts vols, de grans càrrecs i de mercadeig com diu el Jordi Dalmau, no me l'acabo de creure. Són tantes les promeses llançades des de diverses tribunes i reiteradament trencades, que n'estic una mica decebut. Suposo que està tan condicionada per tantes coses que, em sap greu, no m'acaba d'arribar.

D'aqui fins al 9-M, hi seguiré donant voltes 

[@more@]

Tweet

L'altre dia llegia al bloc del Jordi Dalmau que li està costant molt decidir què votar el proper 9-M. Jo també he manifestat el mateix dubte i segueixo sense trobar res que em convenci en les ofertes que ens arriben per molts mitjans.

M'havia arribat a plantejar no anar a votar, diuen que hi ha d'haver una primera vegada per a tot. Pel que fa a aquest tema, també s'han vessat rius de tinta en relació a la influència que té l'abstenció, o el vot en blanc. Si un no serveix per a res o que si l'altre beneficia a les majories. Que si cal donar un toc d'avís a la classe política o que, en el fons, no els preocupa quanta gent vota si n'hi ha prou per sortir escollits.

Avui, gairebé per accident, he sabut que hi ha dos partits polítics (Escons Insubmissos i Ciutadans en Blanc) que es presenten amb la promesa de deixar buits tots els escons que treguin al Congrés. Si surten escollits no aniran al Congrés i tampoc no cobraran el que estigui estipulat per a aquests càrrecs electes. Evidentment, no crec que tinguin l'opció de deixar-ne cap de buit, però m'ha semblat una postura interessant. Potser aquesta és la via per a que els que no troben res ni ningú que els convenci, puguin demostrar el que en pensen.

Segueixo sense saber què fer, per, hi ha alternatives.

No vull acabar sense comentar que, per la meva feina, estic en contacte amb molta gent que fa política i fins i tot amb alguna gent que s'hi dedica. És política en l'àmbit municipal, més propera i tinc l'oportunitat de veure de prop la molta feina que fan i els seus resultats. 

Però aquesta política d'alts vols, de grans càrrecs i de mercadeig com diu el Jordi Dalmau, no me l'acabo de creure. Són tantes les promeses llançades des de diverses tribunes i reiteradament trencades, que n'estic una mica decebut. Suposo que està tan condicionada per tantes coses que, em sap greu, no m'acaba d'arribar.

D'aqui fins al 9-M, hi seguiré donant voltes 

[@more@]

Tweet