Ahir vaig tenir el gust de comèixer Ramon Larramendi i poder assistir a la conferència sobre el viatge a través de l'Antàrtida i a bord d'un trineu que va fer, ara fa dos anys amb dos companys més.
Aquest home, aventurer de vocació, expert en viatges polars, va tenir un dia la il·luminació que ataca a les ments preparades i que, en el seu dia, ja va fer diana en la ment de Colom, Marco Polo, Amudsen i d'altres.
Es va plantejar realitzar el que ningú no s'havia plantejat fer mai, travessar l'antàrtida de punta a punta. El fet que no s'hagués ni plantejat aquest viatge abans, respon a la pràcticament impossible logística que requereix aquest repte.
Impossible fins que a aquest madrileny se li va ficar al cap fer-ho.
No entraré en detalls sobre l'expedició Transantàrtida 2005-06, dir-vos només que la xerrada va ser extraordinària, amb unes imatges espectaculars i una narració directa, planera i molt entretinguda.
Impressionant. Però el que més em va impactar fou el tarannà d'un individu capaç de conviure amb els esquimals inuit i empapar-se, no només de la seva tecnologia (que li va inspirar el catamarà polar) sinó de la seva filosofia de vida, del respecte per l'entorn i de la comunió amb la terra, absolutament necessàries per a sobreviure en ambients tan hostils.
Un individu que -juntament amb els seus companys- és capaç d'enfrontar-se a situacions límits de manera positiva, capaç de remoure Ciutat del Cap per trobar les peces necessàries per a refabricar el trineu el dia abans de marxar, capaç de desmuntar i tornar a muntar el trineu dos cops, plantejant-se possibles errors de disseny i mirant de millorar les seves prestacions (però no en un taller, sinó en plena planúria antàrtica i a -45º), capaç de suportar condicions absolutament extremes mentre recollia mostres per a estudis científics.
Un individu que ha fet coses que molt pocs serien capaços de fer i que traspua afabilitat, senzillesa, modèstia i un respecte i comunió amb la Natura colpidors. Van ser tot just quatre hores, temps més que suficient per a deixar una profunda empremta.
Moltes gràcies. Ramón.
[@more@]
