Ahir vaig mirar-me l’entrevista que va fer la Mònica Terribas a Mariano Rajoy al seu programa La nit al dia. Haig de confessar que tenia certa curiositat per a sentir el que havia de dir en plena pre campanya electoral.
Haig de reconèixer que em va sorprendre la seva intervenció. Se’l va veure molt segur de si mateix, amb un discurs estructurat i directe i amb les idees (les seves) molt clares.
El seu discurs es va centrar en dos aspectes principals. Per una banda, l’economia, segons ell oblidada i menyspreada pel govern actual i, de resultes, en un estat deplorable.
Per l’altra banda, la llibertat de les persones, una de les coses més importants i un puntal de la democràcia. Aquest discurs volia justificar el seu anunci de promoure també l’ensenyament en castellà com a llengua vehicular a les escoles de Catalunya per tal que els pares poguessin triar el millor per als seus fills.
Els pares haurien de ser lliures a l’hora de triar en quina llengua, oficial s’entén, volien que fossin educats els seus fills. I és que amb l’educació de les criatures no es pot jugar perquè han de ser el futur del país, allò amb el que la seva Espanya ha de competir en el món.
Malauradament, aquesta llibertat que tan predica, a mi, que també soc persona, no me la deixen exercir. Hi ha un munt de coses que no puc triar (agafar un vol transoceànic des de Barcelona, veure TV3 al País Valencià, jugar una Eurocopa de bàsquet amb la samarreta de Catalunya o ser atès en la meva llengua en moltes dependències de l’administració, entre d’altres). Però, sobretot, no puc decidir si el meu país pot esdevenir independent i lliure.
El líder del PP va esmentar en molts moments que s’havia de discutir dels temes que realment interessaven a les persones i no parlar de coses com aliances de civilitzacions i temes semblants.
Sr. Rajoy, a mi, la independència del meu país, el seu futur i la seva normalitat com a estat sobirà a Europa i el món, em preocupa i m’interessa. O és que jo no puc escollir?
[@more@]
