Al final, plego!!!

Fa temps que m'ho estava plantejant i, finalment, ja no he pogut aguantar més i he decidit plegar.

No plegar de mantenir el bloc actiu, per desgràcia vostra, sinó d'allotjar-lo en el servei on el tinc ara. Han estat i son molts els problemes que he tingut per a penajr escrits o actualitzar-los i també són moltes les incidències que m'han arribat sobre el no poder entrar, no poder deixar comentaris o no poder accedir a alguns dels arxius penjats.

Per tant, a partir d'ara em trobareu en un altre lloc…

www.davidvallve.blogspot.com

des d'on miraré de seguir posant-hi les coses que em preocupen, em motiven o em sorprenen.

Poc a poc hi aniré passant tots els escrits antics i afegint-ne de nous. Com sempre, hi sereu tots molt benvinguts.

Fins aviat 

[@more@]



Comentaris tancats a Al final, plego!!!

Segueixo donant-hi voltes…

L'altre dia llegia al bloc del Jordi Dalmau que li està costant molt decidir què votar el proper 9-M. Jo també he manifestat el mateix dubte i segueixo sense trobar res que em convenci en les ofertes que ens arriben per molts mitjans.

M'havia arribat a plantejar no anar a votar, diuen que hi ha d'haver una primera vegada per a tot. Pel que fa a aquest tema, també s'han vessat rius de tinta en relació a la influència que té l'abstenció, o el vot en blanc. Si un no serveix per a res o que si l'altre beneficia a les majories. Que si cal donar un toc d'avís a la classe política o que, en el fons, no els preocupa quanta gent vota si n'hi ha prou per sortir escollits.

Avui, gairebé per accident, he sabut que hi ha dos partits polítics (Escons Insubmisos i Ciutadans en Blanc) que es presenten amb la promesa de deixar buits tots els escons que treguin al Congrés. Si surten escollits no aniran al Congrés i tampoc no cobraran el que estigui estipulat per a aquests càrrecs electes. Evidentment, no crec que tinguin l'opció de deixar-ne cap de buit, però m'ha semblat una postura interessant. Potser aquesta és la via per a que els que no troben res ni ningú que els convenci, puguin demostrar el que en pensen.

Segueixo sense saber què fer, per, hi ha alternatives.

No vull acabar sense comentar que, per la meva feina, estic en contacte amb molta gent que fa política i fins i tot amb alguna gent que s'hi dedica. És política en l'àmbit municipal, més propera i tinc l'oportunitat de veure de prop la molta feina que fan i els seus resultats. 

Però aquesta política d'alts vols, de grans càrrecs i de mercadeig com diu el Jordi Dalmau, no me l'acabo de creure. Són tantes les promeses llançades des de diverses tribunes i reiteradament trencades, que n'estic una mica decebut. Suposo que està tan condicionada per tantes coses que, em sap greu, no m'acaba d'arribar.

D'aquí fins al 9-M, hi seguiré donant voltes 

[@more@]



1 comentari

Segueixo donant-hi voltes…

L'altre dia llegia al bloc del Jordi Dalmau que li està costant molt decidir què votar el proper 9-M. Jo també he manifestat el mateix dubte i segueixo sense trobar res que em convenci en les ofertes que ens arriben per molts mitjans.

M'havia arribat a plantejar no anar a votar, diuen que hi ha d'haver una primera vegada per a tot. Pel que fa a aquest tema, també s'han vessat rius de tinta en relació a la influència que té l'abstenció, o el vot en blanc. Si un no serveix per a res o que si l'altre beneficia a les majories. Que si cal donar un toc d'avís a la classe política o que, en el fons, no els preocupa quanta gent vota si n'hi ha prou per sortir escollits.

Avui, gairebé per accident, he sabut que hi ha dos partits polítics (Escons Insubmissos i Ciutadans en Blanc) que es presenten amb la promesa de deixar buits tots els escons que treguin al Congrés. Si surten escollits no aniran al Congrés i tampoc no cobraran el que estigui estipulat per a aquests càrrecs electes. Evidentment, no crec que tinguin l'opció de deixar-ne cap de buit, però m'ha semblat una postura interessant. Potser aquesta és la via per a que els que no troben res ni ningú que els convenci, puguin demostrar el que en pensen.

Segueixo sense saber què fer, per, hi ha alternatives.

No vull acabar sense comentar que, per la meva feina, estic en contacte amb molta gent que fa política i fins i tot amb alguna gent que s'hi dedica. És política en l'àmbit municipal, més propera i tinc l'oportunitat de veure de prop la molta feina que fan i els seus resultats. 

Però aquesta política d'alts vols, de grans càrrecs i de mercadeig com diu el Jordi Dalmau, no me l'acabo de creure. Són tantes les promeses llançades des de diverses tribunes i reiteradament trencades, que n'estic una mica decebut. Suposo que està tan condicionada per tantes coses que, em sap greu, no m'acaba d'arribar.

D'aqui fins al 9-M, hi seguiré donant voltes 

[@more@]



Comentaris tancats a Segueixo donant-hi voltes…

Segueixo donant-hi voltes…

L'altre dia llegia al bloc del Jordi Dalmau que li està costant molt decidir què votar el proper 9-M. Jo també he manifestat el mateix dubte i segueixo sense trobar res que em convenci en les ofertes que ens arriben per molts mitjans.

M'havia arribat a plantejar no anar a votar, diuen que hi ha d'haver una primera vegada per a tot. Pel que fa a aquest tema, també s'han vessat rius de tinta en relació a la influència que té l'abstenció, o el vot en blanc. Si un no serveix per a res o que si l'altre beneficia a les majories. Que si cal donar un toc d'avís a la classe política o que, en el fons, no els preocupa quanta gent vota si n'hi ha prou per sortir escollits.

Avui, gairebé per accident, he sabut que hi ha dos partits polítics (Escons Insubmissos i Ciutadans en Blanc) que es presenten amb la promesa de deixar buits tots els escons que treguin al Congrés. Si surten escollits no aniran al Congrés i tampoc no cobraran el que estigui estipulat per a aquests càrrecs electes. Evidentment, no crec que tinguin l'opció de deixar-ne cap de buit, però m'ha semblat una postura interessant. Potser aquesta és la via per a que els que no troben res ni ningú que els convenci, puguin demostrar el que en pensen.

Segueixo sense saber què fer, per, hi ha alternatives.

No vull acabar sense comentar que, per la meva feina, estic en contacte amb molta gent que fa política i fins i tot amb alguna gent que s'hi dedica. És política en l'àmbit municipal, més propera i tinc l'oportunitat de veure de prop la molta feina que fan i els seus resultats. 

Però aquesta política d'alts vols, de grans càrrecs i de mercadeig com diu el Jordi Dalmau, no me l'acabo de creure. Són tantes les promeses llançades des de diverses tribunes i reiteradament trencades, que n'estic una mica decebut. Suposo que està tan condicionada per tantes coses que, em sap greu, no m'acaba d'arribar.

D'aqui fins al 9-M, hi seguiré donant voltes 

[@more@]

Comentaris tancats a Segueixo donant-hi voltes…

Segueixo donant-hi voltes…

L'altre dia llegia al bloc del Jordi Dalmau que li està costant molt decidir què votar el proper 9-M. Jo també he manifestat el mateix dubte i segueixo sense trobar res que em convenci en les ofertes que ens arriben per molts mitjans.

M'havia arribat a plantejar no anar a votar, diuen que hi ha d'haver una primera vegada per a tot. Pel que fa a aquest tema, també s'han vessat rius de tinta en relació a la influència que té l'abstenció, o el vot en blanc. Si un no serveix per a res o que si l'altre beneficia a les majories. Que si cal donar un toc d'avís a la classe política o que, en el fons, no els preocupa quanta gent vota si n'hi ha prou per sortir escollits.

Avui, gairebé per accident, he sabut que hi ha dos partits polítics (Escons Insubmissos i Ciutadans en Blanc) que es presenten amb la promesa de deixar buits tots els escons que treguin al Congrés. Si surten escollits no aniran al Congrés i tampoc no cobraran el que estigui estipulat per a aquests càrrecs electes. Evidentment, no crec que tinguin l'opció de deixar-ne cap de buit, però m'ha semblat una postura interessant. Potser aquesta és la via per a que els que no troben res ni ningú que els convenci, puguin demostrar el que en pensen.

Segueixo sense saber què fer, per, hi ha alternatives.

No vull acabar sense comentar que, per la meva feina, estic en contacte amb molta gent que fa política i fins i tot amb alguna gent que s'hi dedica. És política en l'àmbit municipal, més propera i tinc l'oportunitat de veure de prop la molta feina que fan i els seus resultats. 

Però aquesta política d'alts vols, de grans càrrecs i de mercadeig com diu el Jordi Dalmau, no me l'acabo de creure. Són tantes les promeses llançades des de diverses tribunes i reiteradament trencades, que n'estic una mica decebut. Suposo que està tan condicionada per tantes coses que, em sap greu, no m'acaba d'arribar.

D'aqui fins al 9-M, hi seguiré donant voltes 

[@more@]

Comentaris tancats a Segueixo donant-hi voltes…

Stuff, el diccionari del bàsquet. Capítol 13, M.

Sense supersticions, us penjo el 13è lliurament del Diccionari del Bàsquet.

Hi podreu trobar uns quants conceptes relacionats amb la lletra M. Com sempre, que us vagi de gust i que us sigui profitós.

Fins la propera.

Salut i bàsquet.

[@more@]

Comentaris tancats a Stuff, el diccionari del bàsquet. Capítol 13, M.

Ramon Larramendi o com fer que l’infern sembli un paradís.

Ahir vaig tenir el gust de comèixer Ramon Larramendi i poder assistir a la conferència sobre el viatge a través de l'Antàrtida i a bord d'un trineu que va fer, ara fa dos anys amb dos companys més.

Aquest home, aventurer de vocació, expert en viatges polars, va tenir un dia la il·luminació que ataca a les ments preparades i que, en el seu dia, ja va fer diana en la ment de Colom, Marco Polo, Amudsen i d'altres.

Es va plantejar realitzar el que ningú no s'havia plantejat fer mai, travessar l'antàrtida de punta a punta. El fet que no s'hagués ni plantejat aquest viatge abans, respon a la pràcticament impossible logística que requereix aquest repte.

Impossible fins que a aquest madrileny se li va ficar al cap fer-ho.

No entraré en detalls sobre l'expedició Transantàrtida 2005-06, dir-vos només que la xerrada va ser extraordinària, amb unes imatges espectaculars i una narració directa, planera i molt entretinguda.

Impressionant. Però el que més em va impactar fou el tarannà d'un individu capaç de conviure amb els esquimals inuit i empapar-se, no només de la seva tecnologia (que li va inspirar el catamarà polar) sinó de la seva filosofia de vida, del respecte per l'entorn i de la comunió amb la terra, absolutament necessàries per a sobreviure en ambients tan hostils.

Un individu que -juntament amb els seus companys- és capaç d'enfrontar-se a situacions límits de manera positiva, capaç de remoure Ciutat del Cap per trobar les peces necessàries per a refabricar el trineu el dia abans de marxar, capaç de desmuntar i tornar a muntar el trineu dos cops, plantejant-se possibles errors de disseny i mirant de millorar les seves prestacions (però no en un taller, sinó en plena planúria antàrtica i a -45º), capaç de suportar condicions absolutament extremes mentre recollia mostres per a estudis científics.

Un individu que ha fet coses que molt pocs serien capaços de fer i que traspua afabilitat, senzillesa, modèstia i un respecte i comunió amb la Natura colpidors. Van ser tot just quatre hores, temps més que suficient per a deixar una profunda empremta.

Moltes gràcies. Ramón. 

[@more@]

Comentaris tancats a Ramon Larramendi o com fer que l’infern sembli un paradís.

Activitats de muntanya a la Seu.

Tots els aficionats al món de la muntanya i de les activitats que es desenvolupen en el seu entorn podran gaudir-ne a la Seu amb dues activitats de diferent naturalesa però amb la neu com a nexe comú.

Cronològicament, la primera és la nova edició del cicle de projeccions La Nit del Viatger, que organitzen l'Ajuntament i Grifone. La primera cita del cicle de 2008 és el proper dijous 14 de febrer, a les 22h00 a la Sala Sant Domènec. Els que us acosteu podreu gaudir del documenta "Transantàrtida 2005-06" un recull del viatge que Ramón Larramendi i altres companys van realitzar per l'Antàrtida a bord d'un trineu catamarà impulsat pel vent i dissenyat i patentat per ell mateix. Amb aquest giny van aconseguir pulveritzar el rècord de distància recorreguda amb mitjans propis. A més, resulta un transport molt eficaç i que no contamina gens.

La veritat és que el personatge i la projecció paguen la pena.

L'altra activitat és per gaudir de la neu en viu i en directe. La UEU organitza la Traça Muga el 9 de març. La Traça inclou un open d'esquí de muntanya de caràcter popular i amb dos circuits, un amb 1500 m de desnivell per als més canyeros i un altre de 800 si es vol anar més tranquil.

Paral·lelament, també organitzen el Campionat de Catalunya de raquetes i una caminada popular d'aquesta modalitat. Totes aquestes activitats es faran al voltant de l'Estació d'Aransa i, com indica el seu nom, en terreny fronterer amb Andorra.

La UEU s'ha plantejat aquestes activitats amb un caràcter marcadament popular i per aquest motiu ofereix les inscripcions a un preu molt assequible. Sens dubte, serà una bona oportunitat de gaudir dels atractius dels circuits que muntarà la UEU. Podeu trobar més informació i inscriure-us als webs:

www.ueu.cat i www.lesportxtu.com

 

[@more@]

1 comentari

Nou lliurament d’Stuff.

Hola a tots i totes!

Poc a poc seguim avançant i ja portem dotze capítols. Avui us penjo el que va dedicat a la lletra L.

Ja ho sabeu, que us aprofiti i si voleu comentar alguna cosa, els espero amb candeletes.

Salut i bàsquet. 

[@more@]

Comentaris tancats a Nou lliurament d’Stuff.

Llibertat o demagogia?

Ahir vaig mirar-me l’entrevista que va fer la Mònica Terribas a Mariano Rajoy al seu programa La nit al dia. Haig de confessar que tenia certa curiositat per a sentir el que havia de dir en plena pre campanya electoral.

Haig de reconèixer que em va sorprendre la seva intervenció. Se’l va veure molt segur de si mateix, amb un discurs estructurat i directe i amb les idees (les seves) molt clares.

El seu discurs es va centrar en dos aspectes principals. Per una banda, l’economia, segons ell oblidada i menyspreada pel govern actual i, de resultes, en un estat deplorable.

Per l’altra banda, la llibertat de les persones, una de les coses més importants i un puntal de la democràcia. Aquest discurs volia justificar el seu anunci de promoure també l’ensenyament en castellà com a llengua vehicular a les escoles de Catalunya per tal que els pares poguessin triar el millor per als seus fills.

Els pares haurien de ser lliures a l’hora de triar en quina llengua, oficial s’entén, volien que fossin educats els seus fills. I és que amb l’educació de les criatures no es pot jugar perquè han de ser el futur del país, allò amb el que la seva Espanya ha de competir en el món.

Malauradament, aquesta llibertat que tan predica, a mi, que també soc persona, no me la deixen exercir. Hi ha un munt de coses que no puc triar (agafar un vol transoceànic des de Barcelona, veure TV3 al País Valencià, jugar una Eurocopa de bàsquet amb la samarreta de Catalunya o ser atès en la meva llengua en moltes dependències de l’administració, entre d’altres). Però, sobretot, no puc decidir si el meu país pot esdevenir independent i lliure.

El líder del PP va esmentar en molts moments que s’havia de discutir dels temes que realment interessaven a les persones i no parlar de coses com aliances de civilitzacions i temes semblants.

Sr. Rajoy, a mi, la independència del meu país, el seu futur i la seva normalitat com a estat sobirà a Europa i el món, em preocupa i m’interessa. O és que jo no puc escollir?

[@more@]

2s comentaris